La trucada de mitjanit: Era la nit de Halloween i la Júlia estava sola a casa. Els seus pares havien sortit a sopar i ella havia decidit quedar-se al sofà mirant una pel·lícula de por. A fora plovia molt i el vent feia un soroll resonador que no la deixava dormir.

Eren gairebé les dotze de la nit quan el seu mòbil va començar a sonar. Era un número desconegut. La Júlia va dubtar uns segons, però al final va contestar.

—Hola? Qui ets? —va preguntar.

Durant uns segons no es va sentir res. Després, una veu molt fina va dir:

—Mira darrere teu.

La Júlia es va girar ràpidament, però no hi havia ningú. Va pensar que algun amic li estava fent una broma i va penjar. Va tornar a mirar la pel·lícula, però ja no estava tan tranquil·la.

Al cap d'un minut, el mòbil va tornar a sonar. Era el mateix número.

—Deixa de fer bromes! —va dir la Júlia.

Però aquella vegada la veu va respondre:

—No miris per la finestra.

La Júlia es va quedar quieta. Va mirar cap a la finestra del menjador i va veure una ombra molt alta darrere la cortina. No podia veure-li la cara, però estava segura que algú l'estava observant.

De cop, va sentir tres cops al vidre.

Toc, toc, toc.

La Júlia va deixar caure el mòbil i va córrer cap a la seva habitació. Va tancar la porta amb clau i es va amagar sota el llit. El cor li bategava molt de pressa. Intentava convèncer-se que tot era una broma, però llavors va sentir uns passos al passadís.

Algú estava caminant lentament cap a la seva habitació.

El mòbil va començar a sonar una altra vegada. La Júlia el va agafar amb les mans tremoloses i va contestar sense parlar.

—Júlia... —va dir la mateixa veu.

—Qui ets? Què vols de mi? —va preguntar ella, gairebé plorant.

La veu va riure fluixet i després va dir:

—Soc darrere la porta.

En aquell moment, algú va trucar suaument.

Toc, toc, toc.

La Júlia va començar a cridar i va trucar als seus pares. Per sort, aquesta vegada van contestar de seguida. Els va explicar el que estava passant i el seu pare li va dir que no obrís la porta.

De sobte, tots els sorolls van parar.

Uns minuts després, els seus pares van arribar a casa. Van revisar totes les habitacions, però no hi havia ningú. La finestra del menjador estava tancada i no hi havia cap senyal que algú hagués entrat.

—Segur que t'ho has imaginat —li va dir la seva mare.

La Júlia va intentar oblidar aquella nit i se'n va anar a dormir amb el mòbil al costat.

L'endemà al matí, quan es va despertar, va veure que tenia un missatge d'un número desconegut. El va obrir amb molta por.

El missatge deia:

«Ahir a la nit em vaig divertir molt. Aquesta nit tornarem a parlar.»

La Júlia va sentir un calfred per tot el cos. Va bloquejar el número i va ensenyar el missatge als seus pares, però quan el seu pare va intentar trucar-hi, el número no existia.

Des d'aquell dia, la Júlia no torna a contestar cap trucada de números desconeguts.

Però cada nit de Halloween, just a les dotze, el seu mòbil sona tres vegades.

I quan mira la pantalla, sempre hi apareix el mateix missatge:

«Soc darrere teu.»